EXPERIÈNCIES

RECORDANT L'EXPOSICIÓ DE FINAL DE CURS (2011-12)

Avui que estic aquí ben posadeta i decidida a omplir una mica aquest blog, us deixo l'article que vaig escriure per la revista del nostre poble, PUNTI i COMA i unes poquetes fotos.

"El recuerdo que deja un libro es más importante que el libro mismo."

Gustavo Adolfo Bécquer

A totes les escoles es traça un Pla Lector de Centre en que l’objectiu fonamental és fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura. Dins d’aquest pla es promou també la col.laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades d’aquests plans de foment.

El curs 2011-2012 he tingut el gran privilegi de compartir amb els alumnes de l’escola, amb els nostres infants, activitats d’animació a la lectura.

Hi ha un tipus de llibre que els nens no ténen a l’abast perque són llibres prou desconeguts i poc assequibles econòmicament.

Ténen en comú la particularitat que les paraules són molt poques o no hi han, la imatge és la principal protagonista i, a partir de l’acurada observació d’aquestes, els infants posen en marxa la seva curiositat i també la seva capacitat creativa. A través de l’observació el nen descubreix tot un món narratiu a on les paraules les trien ells. Són llibres diferents als que coneixen, aportacions clarament enriquidores pel seu desenvolupament. Una altra manera d’apropar-se als llibres.

Una particularitat d’aquests llibres és que l’artista els crea en la seva totalitat: cubertes, guardes, mides… sense atenir-se a idees preconcebudes sobre el que és un llibre per a infants.

Aquí teniu uns fragments que parlen sobre els àlbums il.lustrats:

“El álbum es una manera de que los niños se acerquen a la palabra, a partir de la imagen. El ilustrador, a partir de determinada idea empieza a trabajar las imágenes. Independientemente de la historia, un libro funciona por la fuerza de las imágenes”.

“La fuerza experimental de los procedimientos formales en los libros-álbum, desde el punto de vista plástico y literario (y en el diálogo entre ambos códigos), pero también en su diseño y construcción como objeto, genera la necesidad de una lectura que trascienda lo meramente temático y argumental; una lectura más ligada al juego con las formas y el lenguaje, más atenta al placer estético de la palabra y la imagen.”

Es por ello, que desde las Tertulias Bibliotecarias, creemos en el libro-álbum como un material excelente para la formación del aprendizaje literario de nuestro alumnado”.

Els infants han conegut a autors representants d’aquests llibres. Han conegut al David A. Carter -considerat com un dels mestres dels llibres pop-up (desplegables)- on els infants han de trobar punts vermells entremig d’estructures de paper que es despleguen en uns molinets bojos o en un vaixell que desplega les seves veles;  la Iela Mari –que va ser una precursora a la seva época-. L’artista italiana va aconseguir crear un concepte de llibre diferent, instructiu i a l’hora amè i entretingut, sense necessitat de cap text explicatiu, ni literari ni informatiu. Tots els seus llibres expliquen històries amb la mateixa estructura circular, en les que la il.lustració d’una página porta a la següent. Els cicles de la natura són un dels temes més reiteratius en la seva obra.

La  Kveta Pacovska  els ha presentat personatges ben curiosos: barreja entre animals, persones i –a vegades- objectes que canvien constantment. Varen poder veure un llibre plegat en acordió de 10 metres de llargada! L’autora sempre convida, a través de la successió d’imatges apassionants, a experimentar amb els sentits. Els seus llibres són juganers, divertits i  -per sobre de tot- bells i plens de referències artístiques. Són portes obertes a un món d’imaginació i creativitat.

L’essència del treball del Bruno Munari és la investigació sobre què és la lectura. Ell diu que és un procés en què s’utilitzen tacte, vista, olfacte, imaginació i lógica. Construeix llibres realitzats amb papers de diferents tipus, colors, formes, retallats, foradats, amb fils que els travessen, que formen nusos en la página, que creen formes. Reivindica el llibre objecte: com en un joc monta i desmonta el llibre. No hi ha rastre de paraules, ni texte, ni figures, només de cartulina, paper vegetal, fils…

Pel Bruno el llibre es per l’infant “només” un objecte que provoca en ell atracció pel fet de ser nou, que suscita la seva curiositat.

Això és el que diu el Katsumi Komagata dels seus llibres: “En els meus llibres procuro utilizar poques paraules per què el que llegeix, sigui un infant o un adult, trobi un espai per a poder imaginar lliurement”.

El que preten amb les seves obres és que els infants descubreixin, mirin, toquin, sentin; i és per això que dona gran importància  a les formes, als colors, a les textures dels papers que utilitza magistralment en les seves obres, convertint-se en una experiència tàctil a l’hora que visual.

La Warja Lavater, va revolucionar el món de la tradició oral creant llibres acordió i transcribint els antics textes clàssics dels contes de fades en símbols gràfics propis del llenguatge abstracte. La caputxeta vermella es transforma en un punt vermell i el llop en un punt negre, els arbres en punts verds i les cases en rectangles marrons. La historia esdevé tot un exercici de decodificació!

I per últim, amb l’Hervé Tullet els més petits s’han tornat xefs i grans cuiners fent receptes com  Amanida rápida de cercles, Paté de colors, Pastís de triangles i exquisits Pastissets en zigui-zaga!

A més, els nens van rebre un díptic amb información de cadascun dels autor on es parlava dels trets més significatius de la seva obra i on es presentaven títols dels llibres editats per ells.

De tot això, dels treballs que els infants han fet amb les seves pròpies mans i amb la seva imaginació tan ilimitada i fèrtil va sorgir l’exposició de la que és objecte aquest article i que va tenir lloc al Foment Parroquial aquest juny passat.

Cadascuna d’aquestes creacions artístiques ens parla de la capacitat brutal dels nens per expresar, de la seva curiositat, de la seva creativitat , de la seva espontaneitat i del potencial inexplorat que resideix en cadascuna d’aquestes “petites vides”. Un potencial tan gran que si es cultiva dona fruits preciosos, ments despertes i persones amb recursos per enfrontar tota mena de situacions que la vida els pugui portar. Us animo –a vosaltres, famílies– a acompanyar-los en aquest procés apassionant que és una magnífica aventura!

He de dir que he vist com als nens els feien pampalluges els ulls i els dits quan es dedicaven a les seves creacions i cóm han xalat descobrint llibres farcits de colors, de formes, de textures… estic convençuda que ells saben quan algú ha fet un llibre pensant en ells i l’ha fet posant tot el seu ser i el seu amor!

Vull donar les gràcies, per la seva càlida acollida, a aquests infants que he pogut acompanyar algunes estones compartint la passió que jo mateixa sento pels llibres

i amb els que hem estat també companys d’aventures!

Vull agraïr a l’escola l’oportunitat que m’han regalat de poder dur a terme aquest projecte perque he gaudit moltíssim, a la Nati  que em va engrescar a escriure aquestes quatre ratlles i a l’AMPA per la part que li toca!

Us deixem unes imatges de l’exposició! Espero que gaudiu d’aquest esclat creatiu

dels infants del nostre poble. El tresor més preciós!